Granollers, 23 maig 2016.
Estimada,
He de parar.
Potser ja t'ho imaginaves, però ara ho tinc clar. He de parar de buscar-te.
Sé que hi ha diferents maneres, però jo he escollit aquesta. Tallar amb tu és el més adequat per a aconseguir el que vull.
Podria dir-te mil excuses per a parar la nostra relació. Però no ho faré. He de parar perquè sento que no et trobo. I quan ho faig, sento que et perdo.
Tenir-te al meu costat va convertir-se en una obsessió; una relació que no era sana. Però ara m'he adonat que perseguir-te tant era el que més ens allunyava.
I potser al principi em costa una mica acceptar que ja no seràs el meu objectiu, però estic segura que tot anirà bé.
De vegades em fa la impressió que tota la meva vida ha estat condicionada per tu i que no podré deixar-te anar. Però sé que és el que he de fer.
Adéu, estimada felicitat.
He de parar de buscar-te, perquè quan ho faig és quan sento que t'he trobat.
Núria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada