diumenge, 29 de maig del 2016

Mai ningú,però ell sí

Aquella noia va canviar,
mai ningú la va estimar.
A mai ningú va preocupar,
una noia trista es va tornar.

El seu somriure era fingit,
sempre entre dubtes i neguits.
Cap sospita va aixecar,
mai ningú va preguntar.

La gent d'ella s'allunyava,
però a ella ja no l'importava.
Un noi havia trobat,
que d'ella estava enamorat.

El sol li agradava,
la pluja anhelava,
aquell noi li encantava.

El seu amor va anar creixent,
gens importava la resta de gent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada